LA DONA QUE NO SABIA PLORAR de Gaspar Hernández

Llegir La dona que no sabia plorar és excitant i estimulant. En Gaspar Hernández crea una novel.la  que el lector  sent com a real.

L’utilització de personatges i ubicacions que són familiars i perfectament localitzables  provoca una immersió quasi automàtica en  el moll de l’òs de la història. No pots deixar de llegir sense percebre que hi ha veritat i ànima en tot plegat.

Escrita magistralment, el fluir de paraules brolla del cor de l’autor. Els personatges es despullan mostrant la seva vulnerabilitat, i alhora posen un focus de llum en les seves existències  duals, d’ombres i clarors. L’autor és alhora protagonista i aquesta mirada tan personal  és colpidora.

Seguint el fil  de la història Gaspar Hernández aprofita per parlar sobre temes   com l’Ayahuasca i els seus usos terapeutics, les teràpies alternatives, el paper de les emocions en les que anomanem malalties, el joc de les farmacèutiques, les relacions amb els pares , amb la parella,  el poder de les dones i la seva sexualitat, les diferències  d’edat en les relacions de parella, les persones altament sensibles,   el fet de sentir que no encaixes en un món tan agressiu i competitiu, el ball de màscares de la política, del pas del temps i segur que me’n deixo …tela marinera el llibre d’en Gaspar !!!

Però el que més he gaudit és de les converses entre els protagonistes, converses en persona, prenent un té o una copa, mirant-se als ulls i reconeixent-se com a  ànimes, i els diàlegs interns que provoquen aquestes converses; que han passat a convertir-se en un luxe avui en dia …ningú té temps d’això…tots correm i tirem de Whatsapp.

Per als que som del Penedès o  de terres on es conrea la vinya hi ha un símil a l’obra que és magnífic i que em va emocionar…tot i que no vaig arribar a plorar, vaig pensar:  qué ben trobat.

Els finals de les obres d’en Gaspar Hernández sempre sorprenen  , són  com un “ res és el que sembla”  i et conviden a mirar més endins, a aprofundir , a bussejar  per no quedar-te només  amb el titular de res.

La Dona que no Sabia Plorar no et deixarà indiferent i t’hi trobaràs  en moltes cites…un viatge fantàstic  on l’amistat i l’auto coneixement  comparteixen vagó.   Feliç Lectura.

Senzillament no pots parar de llegr-lo!