ESPIRITUALITUALITAT I SALUT per Ignasi Montoliu.- La llista
Aquí teniu l’article publicat al 3 de Vuit el passat divendres. Fer l’exercici que proposa Ignasi és molt interessant per avançar en la direcció marcada plenament per nosaltres mateixos i no per als altres.
/ARTICLE l’Ignasi Montoliu (Naturòpata i Sanador) ens explica una manera d’apropar-nos a l’espiritualitat des de la nostra consciència.
Vivim un moment crucial per assolir una major compressió de nosaltres mateixos doncs estan confluint tres elements que s’agiten simultàniament: l’entorn, el cosmos i els canvis. Tot plegat podem aprofitar-lo per consolidar la nostra missió de vida.
- L’entorn.- Al ser concebut i néixer, en un lloc determinat, la nostra consciència queda immersa en un sistema de creences limitants que arriba segons els neurocientífics a ocupar el 95% de les nostres sinapsis. Vol dir que només un 5% del que pensem és nostre, i ni ho és d’una manera no condicionada (els científics ho anomenen “inconscient col·lectiu”).
Això ens pauta el nostre comportament, valoracions, objectius, anhels, etc. I ens inclina a competir i a jutjar amb tot allò que es relaciona amb nosaltres, amb el rerefons de les pors que forgen el nostre caràcter. Potser amb els anys, aquests pensaments tòxics, el cos els anirà esmorteint en forma de patologies.
- El cosmos.- També passen coses fora d’aquest camp unificat de consciència amb les que el nostre cos es re equilibra bé o malament, habitualment de manera silenciosa. Com són les influències dels astres, per exemple i d’una manera molt directa, les fases de la lluna, les freqüències electromagnètiques del propi planeta, la força de la gravetat, etc.
Segons com anem bregant individualment amb tot l’anterior, ens van modelant. I afegint amb força, d’una manera sovint passiva, la contaminació electromagnètica, lumínica i sonora d’origen humà, els tòxics, etc.
En aquests temps aquests aspectes astrològics i humans estan influenciant més minuciosament la consciència col·lectiva fent que, inicialment d’una manera generalista, la societat estigui en crisi, és a dir, en canvi.
- Canvi.- És com si durant segles haguéssim estirat un filferro en espiral i de sobte en deixar-ho anar, es passés uns anys rebotant-nos. Això respon a la dualitat entre por i totes les nostres emocions (limitació, o/i competència, o/i ràbia, o/i odi, o/i enveja, etc., etc.) i amor (il·limitació, o/i cooperació, o/i alegria, i/o entusiasme, etc., etc.).
Entenent que amor no és una emoció sinó un estat del ser o freqüència específica.
L’entorn i d’altres factors, ens han inclinat a estar molt més temps en els sinònims emocionals de la por. I des d’aquest vell paradigma, les contradiccions, les coses sense sentit i les veritats surten a la llum amb empenta, encara que ens causin dolor, doncs també ho estem sostenint ja que venim d’ell.
- La missió.- Imaginem la nostra consciència com una capsul.la on un dels ingredients és un factor o diversos que hem vingut a desenvolupar. Llavors aquest, és afectat per l’aspecte 1, 2 i 3 (per explicar-ho de manera lineal), encara que no ha de ser una decisió del tot conscient.
I ara, en anar augmentant la massa de consciència col·lectiva del paradigma de l’amor o de la connexió amb la nostra intuïció, aquesta força ens inclina a canviar, per abandonar progressivament el relacionat amb les pors al llarg de la vida. Com jutjar-nos amb qualsevol cosa que està amagant el desenvolupament d’un mateix (en sentir-nos no vistos, no valorats, no considerats, etc., cadascun se sap el seu). Són reflexos de les nostres faltes de nutrició emocional i del sistema de creences que ens sacseja el propi eix vital.
Pot ser útil recordar que la física quàntica explica que les persones, coses, llocs, temps i successos són un reflex de nosaltres mateixos, de la manera en què ens percebem a nosaltres en relació amb tot això, sent responsables de com el món ens afecta. Per tant, depenent de cadascun, anirem arribant al punt 3 amb més o menys incomoditat, ja que els canvis ens fan moure del nostre costat de confort; d’aquell 95% de pensaments donats en què la nostra lluita per la subsistència està acceptada.
Exercici.- Malgrat inclús, que tinguem una feina on ens sembla que no estem desenvolupant el punt 4, doncs està bé si la mantenim com a mode de viure sempre que busquem fórmules de desplegar la nostra sensibilitat. No obstant això, per seguir amb el creixement personal és necessari endreçar i implicar-se més en el procés evolutiu propi, amb l’objectiu d’augmentar aquell 5% al llarg dels pròxims mesos i anys. Podem fer una llista de, per exemple, 10 o 12 coses que volem per a la nostra vida. És una llista íntima que no mostrarem a ningú i en la qual no hi ha cap judici. L’elaborarem durant uns dies (és una feina difícil però no impossible), afegint o ratllant o canviant l’ordre de les coses …, el que sigui. Està bé veure’ns amb les nostres contradiccions doncs també hi són entre el vell i el nou paradigma, l’incapacitat d’adonar-nos què volem realment, quines coses estan influenciades per reflectir-nos als altres, i amb què podríem sentir-nos en pau.
Per descomptat que podem decidir recuperar el vell paradigma amb totes les seves normes, limitacions i pors… Però esperem que ja no!
Quan arribis a tenir aquesta llista, si et ve de gust, em demanes cita (per WhatsApp 665 901 601) i et diré com crec que has de desenvolupar cap al següent pas i poder seguir amb eficàcia íntimament. Aquesta és una tècnica xamànica ancestral d’Iniciació de les Antigues Escoles de Saviesa, adaptada als temps actuals, per re aprendre a conduir-nos amb amor propi i independència de pensament. Amb poques consultes, començaràs a recuperar el teu poder personal…
L’objectiu general és l’obertura espiritual. La capacitat natural d’amplificar la consciència en obrir la ment a altres realitats, dimensions i sentits. Encendre la comunicació amb el nostre propi cos; amb les nostres cèl·lules i amb la totalitat de la natura. Constatar que des de l’estat de presència succeeixen coses diferents al portar a l’observador, la consciència de fet, a punts diferents de contemplació. És explotar la capacitat de sostenir un estat d’amor com a freqüència contínua i no tant com a emoció. És llavors quan ens nodrim de la Gran Ment, de la consciència de l’Univers, també present en els nostres àtoms; on està tota la Creació i on tenim disponible qualsevol resposta. El camí de la connexió amb la nostra essència.
Doncs en essència només som consciència i energia