,

INICIS, Camins i Fé.

Fa uns dies revisant i ordenant àlbums de fotografies antigues va aparéixer aquesta:

Ignasi i jo a Madeira l’any 1990 Si us fixeu el far es veu molt clar…i nosaltres estem borrosos…

 

I vaig pensar en com la vida et proporciona senyals en forma de petites peces de puzzle que , només amb molta atenció i paciencia, veuràs com el temps va posant al seu lloc. Això em va portar a recordar el  viatge que Ignasi i jo vam fer a Cuba, l’any 1996, i ara, amb la perspectiva del temps,  entenc que va ser un viatge iniciàtic cap al que som realment i no sabíem ,  cap al que fem ara, en una paraula cap a la nostra essència  ; tot i que nosaltres, llavors, no en teníem ni idea.

És la nostra petita  aventura, d’uns anys on no érem conscients i  que volem compartir.  Potser pot aportar   llum,  com el far de la foto,  a aquells que encara busquen el seu rumb, o pels que pensen que mai ho aconseguiràn.  Han passat més de 20 anys, així que el que importa és el camí i sempre s’ha de confiar que arribarem al nostre port.

En aquell viatge l’Ignasi va començar a veure coses que normalment no es veuen , però que tampoc va entendre per qué li passava, i en aquells anys no li trobava explicació “científica” , fet que ens va crear molta inquietud fins que no vam trobar les respostes bastants anys més tard. Això ens demostra que el camí és l’important, i també confiar i no ser impacients ;  perqué tot arriba en el moment que ha d’arribar.

Llavors tot va començar amb la inquietud que sempre ha tingut Ignasi per viatjar a diferents illes on conéixer les religions i els rituals ancestrals , així que vam visitar el Museu del Vudú a La Habana, prop del Restaurant que en deien el Tocororo. Era una Villa on tenien musealitzades les diferents pràctiques i explicàven l’origen del vudú, ara crec que  li han canviat el nom i li diuen Museo de los Orishas. A l’entrada, la noia que venia els tickets, ens va preguntar si volíem que ens llegís les mans i Ignasi i jo, tot divertits, vam dir que sí; ” qué emocionant!”  vam pensar

Ja no recordem molt bé tot el que ens va dir  en aquella experiència quiromàntica, però hi ha algunes coses que ens van cridar l’atenció, a més va utilitzar el sincretisme  entre ambdues religions : la dels nadius Yoruba  –  i la catòlica.  Tot i que, a Cuba,  figura que ,amb el comunisme,  no són religiosos  tenen profundes creences, i practiquen els seus rituals, en privat.

Resumint, A l’ Ignasi li va dir que era”fill de Shangó”, el deu dels trons , que és vident i el sincretisme és amb Sta Bàrbara.  A mi  em va dir que jo era” filla” d’Elegguà que sincretitza amb Sant Antoni de Pàdua . Era la que “obria els camins”, igual que Elegguà. A mi em va ressonar molt aixó. Així que en mig de riures i d’ incredulitat li vam preguntar qué on podíem trobar un Elegguà ; i ens va dir que hauríem d’anar al Museu que estava a Regla, un barri de l’Havana.

Camí cap a Regla

No cal dir que aquest barri no hi era a les guies turístiques i preguntant a la gent vam saber que només s’hi arribava per mar , dins una barcassa en la que només hi pujaven els vilatans i que el trajecte es pagava amb moneda local, que els turistes no teníem.

Regla és un barri mariner amb una ermita, la de la Verge de Regla que vam visitar i  recordo que era un espai molt senzill però ple de misticisme. Hem de pensar que era l’any 1996 i llavors cap turiste anava a Regla! ens sentíem com molt aventurers a” la recerca de la imatge d’Elegguà perduda”  com  uns Indianes Jones d’estar per casa.

Barca per anar al barri de Regla

 

Museu del Barri de Regla

Vam trobar el Museu i allí vam veure com eren els Elegguàs. Són  imatges fetes  amb terra , amb forma de pera  amb ulls i boqueta fetes de cargolets de mar,  que simbolitzen un nen. Normalment es posen darrera les portes per protegir els espais i els has d’alimentar amb dolços. Però no es podien comprar, no en venien. No vàrem desistir de la nostra recerca  i finalment una dona ens va dir que a casa” el Papo”  en trobaríem d’Elleguàs, i vam iniciar una gimkana , que va durar hores,  fins trobar on vivia el Papo, que ve a ser com un xamàn  i la màxima autoritat espiritual i guaridora en la societat Yoruba.

L’Ignasi prop de l’Ermita de Regla

Feia molta calor i humitat i els carrers de Regla estaven buits a aquella hora, vam trucar a la porta i ens van fer passar a una sala d’espera. El Papo va resultar ser metge i visitava els veïns fent rituals. Li vam preguntar si ens podria vendre un Elegguà i ens va dir que sí, i a l’Ignasi li va proposar fer-li un ritual místic…i així ho vam fer.

El Papo em va vendre un Elleguà, i em va explicar com cuidar-lo i tots els seus beneficis i propietats, i després, a la seva sala, Ignasi, dempeus i nu,  va rebre la  sessió xamànica amb plomes, cargols de mar i dibuixos sobre la pell amb guix . A l’acabar l’Ignasi estava transformat; i amb el temps hem entés que va ser un ritual de reconnexió que definitivament ens va obrir un camí on l’Elleguà també hi va tenir a veure.

  Aquest és el meu Elleguà

La tornada amb la barcassa de Regla a La Habana no l’oblidarem mai, el sol ja queia, i tot era silenci, només la remor de l’aigua,  es va posar a ploure , una pluja suau, com un xiri miri, i la vam rebre amb molt de plaer, feia tanta calor!, però ara també sabem que va ser el final d’una neteja a nivell més profund, energètic, a més ens sentíem diferents i emocionats després de gaudir d’aquesta vivència única.

Barri de Regla

En aquell viatge també vam fer la nostra filla Vilma, en una platja de Cayo Coco preciosa; la nostra filla sempre ha estat la gran mestra perqué és una nena de la Nova Era com n’hi ha tants i tantes. Nens i nenes  Indigo i Cristall que han vingut a revolucionar el món, a fer-lo un lloc millor on viure.

Aquí ens teniu amb 31 anyets i el millor estava per arribar. Celebràvem a Varadero els sis anys de casats.

També ens vam endinsar a l’Illa i vam visitar la Verge de la Caritat del Coure , una Basílica en plena Natura i prop de les mines de coure. Va ser un altra connexió amb l’espiritualitat i l’energia tan potent d’aquesta Illa del Carib a la que mai li estarem prou agraïts.

Basílica de la Caritat del Coure

Compartim amb vosaltres també aquesta imatge anys abans de l’Ignasi a Santo Domingo :

Vora el mar Carib en un lloc de difícil accès a la regió de Barahona (República Dominicana) , l’ Ignasi al 1988 amb 23 anys després d’un ensenyament místic i trascendental amb una gran santera i sanadora.

Quan escoltes la teva veu, sense fer cas del que t’han dit que ets o del que has de fer, sempre se’t mostra el camí, Ningú t’ assegura que serà fàcil, però quin valor tindria si ho fos? Les millors vistes, i experiències són les inesperades, les que et sorprenen després de molt intentar-ho. Cap èxit existeix sense fracàs;  l’important és que el teu camí tingui cor i rumb .  Quan el que fas té sentit i vibra amb tu  ; la vida es converteix en  un viatge màgic i emocionant que et revelarà qui ets realment i t’ensenyarà tot el que has vingut a aprendre. Només cal que ho recordis…

I a tu?, qué t’emociona, qué et fa vibrar? Observes els teus sincronismes?

 

 

 

 

 

 

 

4 comentarios
  1. Manuela
    Manuela Dice:

    Parecéis dos estrellas de cine. Guapísimos los dos.
    Gracias por compartir vuestras aventuras. Sin duda alguna habéis dejado huella en mi.
    Un abrazo

    Responder
  2. Juan antonio
    Juan antonio Dice:

    Que pareja.
    Simplemente celestiales.
    Un placer haberos encontrado en camino.
    Gracias por compartir y enseñarnos tanto.

    Responder

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *